L’economia local
El nom de la Vall d’Uixó ha estat associat durant molts anys a la indústria del calçat, i inclús es conexia a la nostra localitat per tindre la fàbrica de sabates més gran d’Espanya.
A principis del segle XX l’economia de la Vall d’Uixó compartia quasi al 50% activitats agràries i industrials, però ràpidament aquestes darreres superaren en importancia a les del sector primari i es convertiren en referència de la ciutat.
L'agrigultura: Predominava el secà a quasi tot el terme municipal, on el conreu de garroferes era quasi un momocultiu. També es cultivaven oliveres, vinyes i alguns fruitals propis del secà, mentre el regadiu era una superficie reduïda i condicionada per l’aprofitament de l’aigua de la font de Sant Josep. Superada la guerra civil, els anys cinquanta del segle XX conegueren una expansió del regadiu degut a l’obertura de pous que posibilitaren la transforamció de bona part del secà en regadiu.
A principis del segle XX l’economia de la Vall d’Uixó compartia quasi al 50% activitats agràries i industrials, però ràpidament aquestes darreres superaren en importancia a les del sector primari i es convertiren en referència de la ciutat.
L'agrigultura: Predominava el secà a quasi tot el terme municipal, on el conreu de garroferes era quasi un momocultiu. També es cultivaven oliveres, vinyes i alguns fruitals propis del secà, mentre el regadiu era una superficie reduïda i condicionada per l’aprofitament de l’aigua de la font de Sant Josep. Superada la guerra civil, els anys cinquanta del segle XX conegueren una expansió del regadiu degut a l’obertura de pous que posibilitaren la transforamció de bona part del secà en regadiu.
Al mateix temps el regadiu conegué la consolidació del cultiu del taronger, fins el punt que aquest es convertí en monocultiu. Es produí una gran transformació a tot el terme municipal: si el 1951 el regadiu ocupava una extensió de 535,4 Ha, el 2002 l’extensió era de 2.501Ha. Mentre el secà declinava i restava quasi abandonat el regadiu s’expansionava i creixia pels preus alts pagats per les taronges, però al mateix temps la població activa dedicada al sector primari disminuïa notablement, i actualment apenes arriba al 6%.
No obstant la citricultura viu uns anys de crisi de preus en aquest principi del segle XXI, el que està comprometent seriament els rendiments i la continuïtat d’aquesta pràctica agraria. Ja n’és freqüent veure horts de tarongers abandonats al nostre terme municipal.
No obstant la citricultura viu uns anys de crisi de preus en aquest principi del segle XXI, el que està comprometent seriament els rendiments i la continuïtat d’aquesta pràctica agraria. Ja n’és freqüent veure horts de tarongers abandonats al nostre terme municipal.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
